Lectors

martes, 27 de mayo de 2014

NECESSARIS

Ahir a la tarda vaig assistir a la mostra dels nous Penedès que es fa cada any. És prioritari dir que els canvis que es copsen cada any en la direcció i la tendència d’aquesta DO són espectacularment ràpids, desmentint aquella teoria que sentíem fa uns anys que deia que la vinya demana molts anys per evolucionar.


La qualitat ha pujat molt a tot arreu, però per sobre de tot el que es fa palès és que els cellers no tenen por a fer proves, separar qualitats de raïm, seleccionar les vinyes velles i llançar nous productes. Val a dir que sempre havien volgut experimentar, però ara ja ho fan amb un altre esperit: no es tracta de portar qualsevol varietat per veure si s’adapta, sinó més aviat de treballar en la direcció que construeixi un discurs sostenible de territori. Això té més mèrit si tenim en compte la tradicional atomització d’interessos que fa de qualsevol DO catalana un conjunt de voluntats úniques, sovint amb un punt fenici entremig.


Em va cridar l’atenció les observacions que em van fer alguns dels presents. Un aficionat gairebé històric em va dir textualment

“yo hablé contigo hace ocho años y pensé que estabas loco. Y ahora veo esto y flipo.”


D’altres ens animaven a seguir endavant, ens deien que no som plenament conscients del que hem fet, i que no ho podem deixar. D’altres, que els que sabem de vi català, en veritat, som nosaltres (no vaig gosar preguntar a qui excloïa l’afirmació).

Els nostres detractors diran que ens agrada deixar-nos ensabonar. Bé, la vulgaritat mai no es cansa d'estar present fins i tot quan no se la convida.


Però el fet que els desautoritza és que fa cinc anys molt pocs ens deien això; i us podem assegurar que al Penedès eren menys encara. Ara hi ha molt de cert en el fet que només aparèixer en un esdeveniment del món del vi hi ha un reconeixement de la feina feta per La Guia per part de molts cellers i professionals. Un reconeixement que amb altres no s’escau, i que per tant no es produeix; i que nosaltres agraïm, evidentment.


Em faig un fart de dir a tot arreu que la feina la fan els cellers i els professionals, que nosaltres només tastem, puntuem, observem, pensem, escrivim i publiquem des de fa set anys. Però això sí, publiquem tot el que tenim a la mà per tal que els professionals reflexionin sobre la seva tasca. Per exemple, amb el Miquel Medall dèiem que probablement el gir cap a la humilitat de la figura de l’enòleg ha estat el darrer detonant d’aquesta revolució dels darrers anys: un canvi d’actitud que posa la feina de l’enòleg al servei de la qualitat del raïm i de la seva expressió natural, i no al contrari. És a dir, que a Catalunya no tenen gaire volada, ara, els “vins d’autor”: que el més gran dels enòlegs ha d’interpretar la vinya i l'anyada, i no afegir coses al que han de donar.


Ara, si us plau, que no hi hagi algun llest que digui que aquesta idea és nostra. És un exemple per tal que s’entengui què significa la paraula anàlisi aplicada als darrers set o vuit anys de la vinya catalana, en els quals ha canviat el que és més important que canviï: la mentalitat dels professionals. Ara només falta el temps i els mitjans necessaris per acabar les accions de canvi ja començades a la vinya.


Només afegir quatre preguntes i un parell d’afirmacions:

Quina responsabilitat pot tenir en els canvis qui ha anat cobrant per la publicitat mentre passava tot això? Qui, per tant, tenia la línia editorial venuda i condicionada per haver-la convertit en moneda de canvi?



Potser pretenen insinuar que tot això es podia fer amb aquesta celeritat parlant només un parell de cops l’any de varietats autòctones? O el que és el mateix, que som imbècils no només per haver renunciat per ètica a la part del pastís que ens podia pertocar, sinó també per haver rebut estopa durant tots aquests anys?

L’enveja i la ignorància van sempre agafades de la mà, i en aquests casos no hi ha res a fer. De fet, quan no hi ha ignorància no és enveja, és admiració, com diu el poeta Joan Margarit. I llavors és quan la gent s’entén com cal.

Estem encantats del fet que se’ns consideri necessaris. Ara queda veure si podem tirar endavant, sobre tot intel·lectualment, atès que l’esforç per mantenir al marge la mesquinesa d’alguns és més feixuc a mida que estem més cansats. Us en mantindrem al corrent, com no pot ser d’una altra manera.

Gràcies a tots.



No hay comentarios:

Publicar un comentario