Lectors

jueves, 17 de julio de 2014

FRASES RECURRENTS


Hi ha tòpics que mai s’esgoten.

Deu ser per això que són tòpics, sempre estan a l’abast de tothom. Jo intento evitar-los sempre que estic a temps de detectar que per al meu interlocutor serà un tòpic. Bé, una vegada vaig haver-me-les amb un advocat que es deia Sagaz, i evidentment no vaig voler estalviar-li la brometa que tothom li feia: la diferència és que jo li vaig fer amb tota la sorna del món, i ell ho sabia.

Fora d’aquestes ocasions comptades en que s’escau fer-los servir, els tòpics els evito tant com puc. Probablement perquè els pateixo molt sovint, i una mena d’empatia em reprimeix en el darrer moment, normalment a temps.

A nosaltres el que més ens arriba és “quin ofici més dur que teniu!!”. No us enganyeu, ens ho diuen amb ironia; se suposa que tastar vins tot el dia és una bicoca de collons, segons el que ho diu. És un tòpic – gracieta, de fet. Ja no responem gaire més que


Síííííííííísísísísí... dióóóóósdiósdiósdiósdiós.... 

És com s’acomiada la gent gran quan ja en té prou de xerrameca.

I és que des de fora pot semblar un xollo tastar 1600 vins cada any per fer una Guia. Home, no carreguem sacs, ni treballem damunt una bastida, ni llaurem la terra, però us asseguro que no és del tot recomanable estar a les mans d’un munt d’intencions diferents d’una pila d’elaboradors que et presenten el seu vi a tastar i puntuar. Algú ho ha de fer, segons ens diu tothom, i per això seguim, és clar.

No és del tot agradable ni tan sols en el cas que els vins que et toquen un dia siguin tots excepcionals, perquè això és una feina, no ho fem per plaer; hi ha una responsabilitat i s’ha de saber fer anar.

No és gens agradable quan detectes el mateix propòsit en una pila de vins fets per una pila d’enòlegs a una pila de llocs diferents, però que tots semblen el mateix o molt semblant. Potser encara no és desagradable, però decep i és molt avorrit.

I és directament desagradable quan els vins són mediocres i fins i tot dolents. LLAVORS LA FEINA ÉS MOLT FEIXUGA. Us ho asseguro.

Una Guia no es pot fer pensant en gaudir. No pot tenir un plantejament hedònic, o com es diu ara, epicuri. Tampoc s’ha de fer pensant en fer somriure tothom quan mirin la puntuació dels seus vins, ni només en promocionar els vins catalans sense cap filtre ni criteri perquè s’hagin de vendre 350 milions d’ampolles de vi català cada any.

Quina feina crítica faríem en aquest cas?

No hay comentarios:

Publicar un comentario