FINAL

Tenim la sensació de que això s’està fent molt gran per tan poc personal. Amb això no vull dir que es necessiti tota la cort de professionals del vi de Catalunya per tastar a cegues, com algú afirma en veu baixa, en to de confidència per tal que s’escampi la idea de que no és possible que només tres persones tastin tants vins sense saber què és el que tasten.

Bé, la resposta és fàcil. Ho deia no fa gaire un amic meu; si tu vols fer dreceres en el recorregut d’una marató no faràs 42 quilòmetres, però t’enganyaràs tu mateix, al cap i a la fi. Tastar a cegues és molt més una qüestió de mètode, de voluntat. I per tant, s’ha de tenir una mica de rigor per fer-ho. És molt més un compromís personal que un imperatiu forçat; i si hi ha qui pensa que li han de servir el vi per que el pugui tastar a cegues, llavors és que no està realment preparat per fer feina de debò.

De fet, acabem d’acabar la setena Guia de Vins de Catalunya. 1528 vins de totes les DO, Vins de Taula i Vins de Pagès. 50 d’Alella, 51 de Catalunya, 307 de la DO Cava, 62 de la Conca de Barberà, 62 de Costers del Segre, 186 de l’Empordà, 152 del Montsant, 268 del Penedès, 30 del Pla de Bages, 163 del Priorat, 34 de Tarragona, 123 de Terra Alta, 7 Vins de Pagès i 32 Vins de Taula.

Els hem tastat tots: tots la mateixa ampolla, alhora i al mateix lloc, de manera que no teníem tampoc pistes sobre la do a la qual pertanyia cada vi. I és que si fas tastos a cegues a les seus de les DO, no són tastos a cegues. Nosaltres no ens hem mogut de l'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB, i per tant cada vi ha mantingut tot el misteri. Evidentment els hem tastat a cegues, en sessions de 35 vins, que enguany hem fet més lents per fer el procés d’introducció de dades tot just puntuar el grup de vins tastats.

Amb això reduïm el número d’errades i simplifiquem les posteriors correccions. Tenim la sensació de que és un any catàrtic, diferent als altres: hi haurà molts canvis d’aquesta edició a la següent, i a hores d’ara és impossible esbrinar en quina situació ens trobarem tots plegats de cara al mes de febrer, que és quan llancem la convocatòria a tots els cellers per la nova edició de La Guia.

Potser cou, potser no agrada a alguns veure que seguim sortint al carrer. Però seguim tastant (a cegues, tot i ser "tres que tasten d’amagat") i publicant, ocupant l’espai que nosaltres mateixos hem creat i que ens correspon. També sabem que hi ha força més gent a qui agrada que surti La Guia; és per ells que treballem, i també per que el sector tingui eines d’anàlisi per millorar i centrar el seu discurs i oferta en el que és característic del territori català.

Mentre la resta de la vessant pública del vi català es dediqui a veure la vida de color de rosa; mentre no siguin conscients del ridícul espantós que fan col·lectivament com a sector, insultant la intel·ligència del consumidor tot dient-li només com estan de bons els vins que els aconsellen; mentre no diguin ni un borrall de què hi ha que no els sembli bé, el menyspreu del sector cap el consumidor serà sempre evident i no es vendrà ni una sola ampolla més de les que es venen.

La Guia sortirà a primers de desembre. Com a mínim allà sí que trobareu esperit crític i voluntat de construir alguna cosa. I també sabreu què és el que no val la pena comprar enguany, tot allò que sempre està inclòs en aquella nebulosa que des de fa trenta anys diu que "tots els vins catalans són bons, compra el que vulguis", però que no compleix amb la frase ni somiant.