Lectors

martes, 28 de octubre de 2014

Avanç editorial 2015


Els extrems es connecten a totes les crisis. No creieu que el vi és al marge d’aquesta afirmació, perquè es nota molt que moltes empreses faran el que calgui per vendre. I la mediocritat, llavors, apareix amb la seva cara més triomfant: les puntuacions es polaritzen, la franja mitjana es dilueix per les dues bandes.

Per això els que sempre han exercit un compromís ferm surten beneficiats de la situació. I els que no ho han practicat, el contrari. Pot passar fins i tot dins la gamma del mateix celler; però no hi ha un lloc concret per a la mediocritat en el vi català ara, menys encara quan hi ha mostres de que el futur pot ser espectacular en pocs anys.

En arribar fins aquí potser penseu que el que segueix ha de ser la llista de guanyadors de la edició que ha de sortir, però sento decebre-us: perquè enguany serà secret fins l’últim dia, el de la presentació. Això, però, ja pot deixar de ser un secret, per tal que aquells que vulguin programar la seva agenda: serà el dilluns 24 de Novembre. Es tracta d’un esdeveniment professional, i els que vulgueu assistir ens haureu d’enviar un mail per tal de rebre la invitació corresponent. Com sempre, serà a un lloc cèntric de Barcelona; com sempre, durant tot el dia; com sempre, amb els millors 200 vins de l’any; i com sempre, amb el lliurament de premis com apertura del dia.

Però aquest post, més enllà de donar la notícia del dia de la presentació de la nova edició de LA GUIA, vol avisar als que l’esperin que proposem noves idees a la secció de conclusions; que pensem que la premsa s’instal·la en la part més còmode del discurs, exercida també encara per molts cellers, que diu que el vi català és divers i plural i que a totes les bandes hi ha qualitat, i que per tant, val la pena nedar tant temps com calgui en l’oli de l’ambigüitat i la mediocritat, refregit una i altra vegada fins a deixar-lo inservible.

No fa gaire m’ha arribat a les mans un llibre sobre els espumosos del món. Tot i que qui l’escriu sigui un pou de ciència, em costa no qüestionar el seu plantejament, que diu que si cal canviar la varietat per tal que el vi sigui més bo, no s’ha de dubtar en fer-ho. Un altre cop l’individu per damunt de tot. Em canso de llegir sempre que el mercat sigui sempre la clau, el motiu per fer el que calgui, la raó per caure en la còpia, la mesquinesa i la vulgaritat per tal de tirar endavant: mentrestant es contempla només el curt termini, i tot fent-ho s’oblida o fins i tot s’anorrea el patrimoni que pot ser la clau d’una altra realitat, un altre preu, i sobre tot d’un altre nivell de vida. Veig aquests plantejaments i em ve al cap tanta gent intel·ligent que he conegut durant molts anys, l’opinió dels quals desfeia la validesa de les seves idees per pura intoxicació.

Enguany, a LA GUIA, si voleu, llegireu un editorial contra aquesta mena de parti-pris  sempre tebi, sempre capritxós, sempre complaent, sempre egocèntric, sempre inconseqüent, que sempre parla de curt termini i de pagar les factures per no pensar ni atendre res més. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario