Lectors

lunes, 13 de abril de 2015

Precaució: Treballs

Ara estem presentant el nostre llibre nou a diferents llocs. D’això se’n diu fer promo, donar-ho a conèixer, demanant ajut a gent de cada lloc al que anem per que, havent llegit el llibre, en parlin de què els ha semblat. No els demanem que ens facin una lloança, sinó que diguin la seva opinió de veritat. I ho fan, perquè tots els que ens ajuden parlen de la nostra defensa aferrissada de les varietats autòctones o tradicionals no com una virtut en sí, però sí com una font de resultats.

Tot això ho fem per que la gent compri el llibre, però qui ens conegui sabrà que el que volem realment no és que el comprin només, sinó que el llegeixin, que ens diguin la seva opinió per tal de millorar-lo a la segona edició quan surti. Ho fem perquè pensem que hi havia una mancança en el món del vi català a l’hora d’accedir-hi: és molt difícil assabentar-se de res sense patir les conseqüències d’un hàbit del sector que explicaré a continuació.

A tot arreu hi ha dos nivells de comunicació: potser més, però bàsicament dos. El primer, el més difós, el més universal, el que fan servir les empreses per vendre, és el de la promoció. No dubto que és necessària, però potser caldria fer-la més intel·ligent, en general, atès que el missatge gairebé sempre és prou estúpid com per insultar la intel·ligència de qualsevol. L’altre nivell és el del coneixement; hi ha sectors que tenen clar que el necessiten, i no només a nivell tècnic sinó teòric i interpretatiu. És molt important gaudir de certa salut argumental per tal que el teu producte sigui creïble, jugui a primera divisió, pugui tenir un preu adient, i a més respecti la seva identitat (històrica o  no) i la transmeti: però també cal certa edat per construir aquesta salut argumental.  

Els sectors joves, doncs, treballen només amb promoció. El vi català és tan jove que no pot tenir encara salut argumental: podem dir que la seva salut argumental està en construcció. En el sector del vi català, la comunicació és promoció, els continguts són promoció, les exigències de qualsevol celler tiren cap a la promoció, i si els seus responsables tenen un llibre a la mà no els importa per a res el contingut, sinó només si surt el nom del propi celler. Si surt, el llibre és fantàstic, i si no surt, el llibre és una merda i l’autor un “gilipollas”: encara que deixi clar en el text que no es pot citar a tots els cellers i que els que no hi són, que no se sentin exclosos. Són tics que es repeteixen prou sovint per establir una norma, cap altre que determinar que el vi català és molt jove, en efecte. I és que després d’intentar fer entendre a tothom, durant set anys, que calen eines de valoració global que no només siguin independents, sinó que a més ho han de semblar a ulls de tothom, cap estructura de cap mena ho ha captat. El repte, doncs, per nosaltres, consisteix a fer el mateix producte a partir d’ara incloent el que volen els cellers: promoció. Ho farem, podeu estar segurs: així demostrarem que és possible ser independent i oferir coneixement amb publicitat a la pròpia publicació.

De tota manera, a dins del sector ens quedarà una assignatura pendent: la distinció entre promoció i coneixement. El coneixement fa fotos de conjunt, aèries, sense photoshop, i treu conclusions analítiques que ajuden a millorar per mitjà de l’autocrítica. La promoció fa fotos parcials i esbiaixades, parlant sempre bé de tot allò que toca, oblidant qualsevol altra marca o zona que no sigui de la que es vol parlar, i aplicant una quantitat de photoshop espectacular. I per tant no genera cap informació que pugui iniciar cap mena de debat.

Amb què us quedeu? Pel curt termini amb la segona, oi? De pas, si ens instal·lem sine die en el curt termini, amb la segona, oi? I llavors on queda el coneixement? Ja l’anem tenint de la mà de la promoció, celler a celler, missatge positiu a missatge positiu, i així ens anirem construint un món de color de rosa on tothom ho farà bé, on tots els productes mereixen un respecte, on tot és opinable perquè depèn del gust de cadascú. 

Coneixement? No, no existeix. El sector el substitueix per promoció i per “cultura del vi”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario