Ara estem presentant el
nostre llibre nou a diferents llocs. D’això se’n diu fer promo, donar-ho a conèixer,
demanant ajut a gent de cada lloc al que anem per que, havent llegit el llibre,
en parlin de què els ha semblat. No els demanem que ens facin una lloança, sinó
que diguin la seva opinió de veritat. I ho fan, perquè tots els que ens ajuden parlen de la nostra defensa aferrissada de les varietats autòctones o tradicionals no com una virtut en sí, però sí com una font de resultats.
Tot això ho fem per que la gent
compri el llibre, però qui ens conegui sabrà que el que volem realment no és
que el comprin només, sinó que el llegeixin, que ens diguin la seva opinió per
tal de millorar-lo a la segona edició quan surti. Ho fem perquè pensem que
hi havia una mancança en el món del vi català a l’hora d’accedir-hi: és molt
difícil assabentar-se de res sense patir les conseqüències d’un hàbit del
sector que explicaré a continuació.
A tot arreu hi ha dos
nivells de comunicació: potser més, però bàsicament dos. El primer, el més difós,
el més universal, el que fan servir les empreses per vendre, és el de la
promoció. No dubto que és necessària, però potser caldria fer-la més
intel·ligent, en general, atès que el missatge gairebé sempre és prou estúpid com per insultar la intel·ligència de qualsevol. L’altre
nivell és el del coneixement; hi ha sectors que tenen clar que el necessiten, i
no només a nivell tècnic sinó teòric i interpretatiu. És molt important gaudir
de certa salut argumental per tal que el teu producte sigui creïble, jugui a primera divisió, pugui tenir un preu adient, i a més respecti la seva identitat (històrica o no) i la transmeti: però també cal certa edat per construir aquesta
salut argumental.
Els sectors joves, doncs,
treballen només amb promoció. El vi català és tan jove que no pot tenir encara salut argumental: podem dir que la seva salut argumental està en construcció. En el sector del vi català, la comunicació és
promoció, els continguts són promoció, les exigències de qualsevol celler tiren
cap a la promoció, i si els seus responsables tenen un llibre a la mà no els importa per a res el
contingut, sinó només si surt el nom del propi celler. Si surt, el llibre és
fantàstic, i si no surt, el llibre és una merda i l’autor un “gilipollas”: encara que deixi clar en el text que no es pot citar a tots els cellers i que
els que no hi són, que no se sentin exclosos. Són tics que es repeteixen prou sovint per establir una norma, cap altre que determinar que el vi català és molt
jove, en efecte. I és que després d’intentar fer entendre a tothom, durant set anys, que
calen eines de valoració global que no només siguin independents, sinó que a
més ho han de semblar a ulls de tothom, cap estructura de cap mena ho ha
captat. El repte, doncs, per nosaltres, consisteix a fer el mateix producte a
partir d’ara incloent el que volen els cellers: promoció. Ho farem, podeu estar
segurs: així demostrarem que és possible ser independent i oferir coneixement amb publicitat a la pròpia publicació.
De tota manera, a dins del sector ens
quedarà una assignatura pendent: la distinció entre promoció i coneixement. El
coneixement fa fotos de conjunt, aèries, sense photoshop, i treu conclusions
analítiques que ajuden a millorar per mitjà de l’autocrítica. La promoció fa
fotos parcials i esbiaixades, parlant sempre bé de tot allò que toca, oblidant
qualsevol altra marca o zona que no sigui de la que es vol parlar, i aplicant una quantitat de photoshop espectacular. I per
tant no genera cap informació que pugui iniciar cap mena de debat.
Amb què us quedeu? Pel
curt termini amb la segona, oi? De pas, si ens instal·lem sine die en el curt
termini, amb la segona, oi? I llavors on queda el coneixement? Ja l’anem tenint
de la mà de la promoció, celler a celler, missatge positiu a missatge positiu,
i així ens anirem construint un món de color de rosa on tothom ho farà bé, on
tots els productes mereixen un respecte, on tot és opinable perquè depèn del
gust de cadascú.
Coneixement? No, no existeix. El sector el substitueix per promoció i per “cultura
del vi”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario